El Senyor Asul

Crítiques literàries i comentaris sobre llibres

Posts Tagged ‘anècdotes’

Els fets de la República

Posted by Senyor Asul a 28/12/2010

Joan Alavedra (1896-1981) fou un poeta, traductor i polític (va ser Primer secretari de Macià i Companys) català molt estimat per la gent del seu temps. Segurament, la seva obra més coneguda és el «Poema del Pessebre», escrita ja durant l’exili i musicada pel seu amic Pau Casals. Però durant l’època de la República, Alavedra també va fer de periodista per a Radio Barcelona, on presentava el programa El fet del dia comentant, micròfon en mà, l’esdeveniment més destacat del dia o fent reflexions personals. Les seves intervencions, una mescla de retrats realistes i de referències cultes, van tenir un gran èxit entre la població. Quan, el 1935, es va publicar un recull dels guions del programa, «El fet del dia» es va esgotar en pocs dies. També hi va haver una edició el 1970 amb modificacions adaptades al context franquista, però Edicions de 1984 publica ara la versió original. Llegir Alavedra suposa fer una ullada a la intimitat del seu temps, com quan mirem una d’aquelles instantànies de moments quotidians del passat. És, per exemple, viure l’aparició dels primers nudistes o assistir a una reunió familiar jueva. També és la narració dels últims dies de Mossèn Cinto a través del testimoni d’una portera, o la reflexió sobre el fenomen del Werther de Goethe. Sempre amb un estil directe que manté l’essència de la retransmissió radiofònica i que ens implica en el relat quasi fins a fer-nos sentir que hem entrat dins la fotografia.

Títol: El fet del dia
Autor: Alavedra, Joan
Editorial: Edicions de 1984
Col·lecció: De bat a bat
Llengua original: català
Any: 2010 (1935)
Pàgines: 199

Posted in Comentaris, No ficció | Etiquetat: , , , , , , , , , , | Leave a Comment »

Com un caragol buit sense closca

Posted by Senyor Asul a 26/11/2010

A la mítica entrevista del programa A fondo, Pla recriminava a Joaquin Soler Serrano el títol del programa perquè, deia, <<jo no crec en les profunditats>>. Tampoc les trobarem a Sic isti nostri sunt, d’Edicions Documenta Balear; un petit, bell recull d’anècdotes amb més o menys veracitat que Cosme Aguiló (Santanyí, Mallorca) ha anat aplegant a força d’escoltar la gent del seu país. Escoltar és la seva virtut (i la de molts grans escriptors), i és per això que el llibre va dedicat a un especialista de l’oïda. Aguiló diu que ens conta aquestes 81 històries amb l’única intenció d’entretenir, de fer-nos somriure. I ho aconsegueix amb anècdotes picants, irreverents (com la del capellà amb fluixesa de ventre) o de confusions lingüístiques, sempre traspuant la murrieria característica de la gent de poble. Però Sic isti nostri sunt és més que això, com deixa entreveure el mateix autor al prefaci. Aguiló vol capturar la manera de fer i de dir dels seus, en vol deixar testimoni i evitar-ne l’oblit. Perquè <<un home desproveït del seu parlar, i això vol dir del seu pensar, no és res. És com un caragol buit sense closca>>. Tot això ho fa amb una prosa elegant i tremendament rica, carregada de mots i expressions molt mallorquines, la qual hem de celebrar.

Títol: Sic istri nostri sunt
Autor: Aguiló, Cosme
Editorial: Documenta Balear
Any: 2010
Pàgines: 160

Posted in Comentaris, No ficció, Novetats | Etiquetat: , , , , , , | 2 Comments »

 
%d bloggers like this: