El Senyor Asul

Crítiques literàries i comentaris sobre llibres

Auster i la casa ocupada

Posted by Senyor Asul a 19/12/2010


Dilluns dia 13 de desembre estava previst que Paul Auster presentés al CCCB «Sunset Park» (Edicions 62), el seu nou llibre, però finalment no va poder viatjar a Barcelona per motius de salut. Per tant, als seus lectors només els queda esperar-lo tot llegint aquesta novel·la, un relat sobre la sensació de desarrelament amb la crisi de rerafons.

Miles Heller, el personatge principal, és un jove de 28 anys que viu a Califòrnia. Treballa pels bancs desembarassant les cases que han quedat desocupades a rel de la crisi immobiliària dels EUA (aquella que, segons es diu, va originar la crisi mundial). La Pilar, una menor, és la seva xicota, la única amb qui sembla tenir un lligam afectiu. A Nova York, la seva ciutat natal, l’esperen els seus pares, els quals va abandonar sobtadament després d’un accident que no va ser capaç d’assimilar. També hi ha una casa abandonada a Sunset Park en procés de ser absorbida per l’ajuntament i que ha estat ocupada per Bing Nathan, l’únic amic que conserva de la seva anterior vida.

En aquesta novel·la la veu narrativa té molt de pes. Els diàlegs són més aviat escassos, quasi testimonials i inserits en el flux de la narració. El gran encert d’Auster és dividir el relat per personatges i, alhora, entrellaçar amb habilitat les seves històries.

Tots els personatges són interessants, i l’obra no depèn només de Miles Heller per fer avançar la trama ni per captar l’atenció del lector. Hi ha la mare absent, que estima el seu fill però que viu amb sentiments contradictoris el fet que ara sigui ell el què no hi sigui. L’editor, que lluita romànticament per salvar la seva empresa mentre la mort se li enduu companys i amics. El dependent de L’Hospital de les Coses Trencades que es resisteix a la inèrcia del sistema ocupant una casa. Tots amb matisos i contrastos.

No podem dir, però, que els personatges hagin estat ben construïts. No perquè estiguin mal fets, sinó perquè, més que construïts, els personatges han estat explicats. També la trama ha estat explicada, més que no pas exposada. Tot plegat funciona, però costa de dir què ha passat o què motivava a un personatge sense repetir coses que ja han estat dites a l’obra; com si l’autor ens hagués estat explicant una pel·lícula en profunditat. Sens dubte és un efecte volgut, i un exemple el trobem cap al final: el moment més important per a Miles, allò que em estat esperant durant bona part de les pàgines, no el vivim en primer terme sinó a través del diari del seu pare. Com a mínim a «Sunset Park», queda clar que Auster no és Hemingway.

Títol: Sunset Park
Autor: Auster, Paul
Traductor: Nolla, Albert
Editorial: Edicions 62
Col·lecció: El balancí
Llengua original: anglès
Any: 2010 (2009)
Pàgines: 256
Anuncis

Una resposta to “Auster i la casa ocupada”

  1. Nito said

    Hola

    Buf, quina mandra. No m’agrada gens Paul Auster. Vaig començar aquest llibre fa uns dies, perquè la meva noia va insistir. Podria ser més aborrit? És el que tu dius, ho explica tot, tot i tot. Potser sí que els personatges són interessants, però el narrador chupa massa pantalla.

    Tinc una teoria: Auster trionfa tant perquè escriu la lectura que sha de fer de l’obra, i així la gent acaba el llibre amb la sensació que ha fet una activitat intelectual (pero sense haver de cansar-se).

    No, no és Hemingway. Llàstima.

    Bona crítica. Fins aviat.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: