El Senyor Asul

Crítiques literàries i comentaris sobre llibres

Aïllats

Posted by Senyor Asul a 13/12/2010


El pare de David Vann, autor de «Sukkwan Island» (Empúries), va demanar-li d’anar a passar un any amb ell en una illa remota d’Alaska. Ell s’hi va negar, i dues setmanes després el seu pare es va suïcidar. David tenia 13 anys. En aquest primer treball, l’autor fa un exercici de ficció imaginant com haurien anat les coses si ell hagués acceptat la proposta del seu pare. El resultat és una magnífica i angoixant novel·la de frontera, on les inclemències del temps empitjoren quasi al mateix ritme que es podreix la relació dels dos protagonistes.

 

«Sukkwan Island», originàriament encabida en un recull de relats («Legend of a Suicide») ha tingut un gran èxit a Estats Units. També a França, que és on van tenir la idea de publicar-la per separat. A casa nostra, sembla que ha estat una de les revelacions de l’any.

Tant per la manera de narrar, tan crua i directa; el paisatge, inhòspit; com per una història centrada en un pare i un fill mirant de sobreviure, sovint l’han comparada amb «La carretera», de Cormac McCarthy. Vann afirma que va començar a escriure el text abans que es publiqués l’altre, i, si bé reconeix les semblances d’estil, cita un altre llibre de McCarthy, «Meridià de sang», com a una de les seves referències.

La història està dividida clarament en dues parts. La primera explica el dia a dia de pare i fill a la illa: com han d’aconseguir menjar, els seus problemes amb els óssos, l’exploració del terreny… Paral·lelament, veiem com el personatge del pare es va trastocant, i com això afecta el fill. Aquesta part s’acaba amb un gir sorprenent, una explosió a rel de la tensió generada que trenca la trama, i a la segona veiem les conseqüències d’aquesta explosió. És aquí on la trama es fa més imprevisible, passant per moments que semblen una mena de El vell i la mar i el zombi (com una d’aquelles històries de Seth Grahame-Smith) fins a d’altres de novel·les de fugitius.

Els dos protagonistes estan molt ben dibuixats amb dues estratègies oposades i, a l’hora, compartides. A la primera part, mentre se’ns explica tot allò que pensa el nen, el pare només el coneixem exteriorment, per les coses que ha fet o que ha dit. En canvi, a partir de la segona és al revés: ens endinsem en l’interior trastornat i contradictori del pare, i del fill només en sabem què ha fet. I especialment això últim és una de les claus de l’obra, perquè el nen pren una decisió transcendental que pot semblar absurda i que, sense l’explicació dels seus motius, obliga el lector a reflexionar-la.

 

Sens dubte, el personatge del pare és el que ha estat més treballat, amb matisos que el fan creïble i complex. Si bé no resulta possible justificar-lo, al final la seva història ens permet de compadir-nos-en. És un home atrapat en si mateix, incapaç de preocupar-se sincerament pels altres. En un cert sentit, fa recordar el Michael Scott (EE.UU.) o el David Brent (Anglaterra) de «The office», per aquests moments de voler aparentar ser una persona que controla la situació però que al mateix temps es revela com un incompetent i un mesquí; però aquí no en clau de comèdia, sinó de tragèdia. Perquè els passatges en què aquest s’enfonsa al costat del fill són d’alt grau dramàtic. Són moments d’una intimitat perversa, com la de les històries d’abusos infantils. Tot i aquesta angoixa que provoca, la novel·la atrapa des del principi fins al final, i és molt recomanable per als qui estiguin preparats per a les emocions fortes –i, en ocasions, també per a les imatges de sang i fetge.

Títol: Sukkwan Island
Autor: Vann, David
Traductor: Rovira, Francesc
Editorial: Empúries
Col·lecció: Narrativa
Llengua original: Anglès
Any: 2010
Pàgines: 169

Altres lectures:

Nosaltres llegim: http://www.nosaltresllegim.cat/2010/sukkwan-island/

Anuncis

Una resposta to “Aïllats”

  1. Carla said

    Curiós això que el comparis amb The office. A mi no se m’havia ni passat pel cap.

    M’ha agradat molt el llbre, tot i que de vegades es excessiu. Parlo de la segona part, que potser l’hauria pogut fer menys llarga, no creus?

    Carla.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: