El Senyor Asul

Crítiques literàries i comentaris sobre llibres

Dostoievski el sàtir

Posted by Senyor Asul a 16/11/2010


Crim i càstig, no hi ha dubte, és l’obra més famosa de Fiódor Dostoievski. El cocodril i altres narracions (Editorial Accent) recopila quatre relats de l’autor inèdits fins ara en català, on hi trobarem un Dostoievski diferent, allunyat de la seriositat i de la transcendència a les quals va sovint associat. El to còmic d’aquests contes és sorprenent, i revela que l’autor rus no només va ser un mestre fent retrats psicològics de l’home que traspassen les fronteres del seu temps, sinó que també tenia una capacitat còmica de plena vigència avui en dia.

 

L’estil dels textos és senzill, sense floritures i amb molt poques descripcions. A vegades, fins i tot dona la sensació d’estar llegint un primer esbós. Tot i això, aquests conserven la voluntat dostoievskiana de capturar les misèries de l’ànima humana i de la societat, en aquest cas en forma, sovint, de sàtira punyent.

 

Així, en el primer relat, un alt càrrec de la burocràcia russa planteja a dos col·legues la seva intenció de confraternitzar amb els seus subordinats i de trencar amb les normes socials establertes, que exigeixen mantenir una distància entre inferiors i superiors. En no ser pres seriosament, i envalentit per unes quantes copes de més, es disposarà a portar-ho a la pràctica apareixent per sorpresa a la boda d’un funcionari menor, amb vergonyosos resultats. El protagonista té, doncs, el propòsit de capgirar l’ordre moral del seu temps a partir d’una teoria, com el mateix Raskolnikov de Crim i càstig; només que canvia el prisma amb què observem el patetisme del personatge.

 

En d’altres, en canvi, Dostoievski posa decididament tot el pes en les situacions humorístiques, com ara a “L’esposa d’un altre i el marit sota el llit”, que va des de l’absurd fins al vodevil. O a “El cocodril”, relat inacabat que clou el recull i dona nom a l’obra, on  un home és engolit per un d’aquests animals i això serveix per fer burla dels mitjans de comunicació. Especialment en aquests dos, l’autor sap crear diàlegs molt àgils, que enganxen i sorprenen el lector.

 

Aquest estil lleuger que comentàvem, que es mostra particularment esquemàtic en la llarga conversa que conforma la primera part de “L’esposa d’un altre…” , es confon amb una certa poca cura en l’edició. Caldria una (nova?) correcció d’estil per posar bé alguns signes de puntuació, i la repetició de dues o tres pàgines a l’inici d’una de les narracions segurament no és important, però fan deslluir una mica l’obra.

 

El recull agradarà, doncs, als que vulguin descobrir una nova cara de Dostoievski i als amants de l’humor escrit. S’ha de dir que, si la relectura de Crim i càstig que Woody Allen va fer a Match point va ser encertada i un punt inesperada, encara sobta més que l’escriptor rus, en la seva faceta més humorística, faci recordar tant a l’estil del cineasta novaiorquès. Alguns passatges dels relats podrien trobar-se, tranquil·lament, entre les millors pàgines de Com acabar d’una vegada per totes amb la cultura.

 
Títol: El cocodril i altres narracions
Autor: Dostoievski, Fiódor
Traductora: Margarida Ponsatí-Murlà
Editorial: Accent
Any: 2010
Pàgines: 228
Anuncis

2 Respostes to “Dostoievski el sàtir”

  1. Nito said

    Gràcies pel descobriment. Tinc Crim i càstic a casa, però sempre m’ha fet mandra. Potser començaré amb aquest, a veure què. No dubto de tu, però que Dostoievski s’assembli a Allen… Bé, es fa estrany.

    Sort.

  2. Fes-me cas: si t’agrada Allen, t’agradarà <>.

    Gràcies per passar-te per aquí.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: