El Senyor Asul

Crítiques literàries i comentaris sobre llibres

Encenalls

Posted by Senyor Asul a 11/11/2010


Portada

Un jove que surt disparat del seu vehicle en un accident. Un home gran que es desploma en mig del bosc. Un fill entremaliat que cau dins una cova. Als magnífics deu relats de Massa felicitat, d’Alice Munro, hi ha un grapat de caigudes, caigudes a un abisme que ens provoquen vertigen. L’autora canadenca, que va guanyar el Man Booker International Prize 2009 amb aquest recull (publicat en català pel Club Editor), escriu amb encert històries molt dramàtiques, de vegades fregant l’atmosfera de les pel·lícules de les tres de la tarda amb el Canadà profund com a escenari.

Molts dels seus personatges abandonen el món universitari o intel·lectual per dedicar-se a activitats més prosaiques, sovint relacionades amb la fusta. Paral·lelament a aquest tret dels personatges es detecta en Munro un rebuig a exposar a les clares el nucli d’allò que realment vol relatar, i, al final dels contes, aptes només per a aquells que estiguin disposats a llegir-los atentament i viure’ls amb intensitat, ens queda la sensació que la part més interessant ha estat ocultada dins del relat.

Aquell nen entremaliat cau dins la cova, son pare el rescata, i el seu caràcter canvia misteriosament. Al lector se li mostra el sofriment i la por de la mare que veu com el fill s’allunya cada vegada més d’ella (en tots els sentits possibles) fins a l’extrem; però petites, finíssimes pinzellades al llarg del text suggereixen tímidament que l’estrany comportament del fill pot tenir alguna cosa a veure amb la naturalesa de la seva relació amb el pare, que hi apareix molt poc.

L’home que es lesiona en ple bosc mentre fa de llenyataire, i la seva por a perdre la feina, és l’eix central del conte anomenat, justament, fusta. En canvi, una lectura atenta de la forta càrrega simbòlica que tenen aquí els arbres fa que el personatge de la dona sigui, potser, el més interessant, tot i ser lleugerament esmentada a l’inici i només clau al final.

Més que parlar d’icebergs, sembla més adequat dir que Munro està tallant una delicada figura de fusta, però que a nosaltres només ens en deixa veure les restes, els encenalls. Aquesta mateixa estratègia es pot veure ja a Open Secrets, un recull anterior de l’autora també molt recomanable, que té un revelador nom en l’edició espanyola: Secretos a voces. Els seus són sempre relats que amaguen secrets, però que poden ser desxifrats si se sap escoltar bé les veus que insinuen, xiuxiuegen, al marge del discurs central, com si els seus personatges principals només fossin els secundaris de la història que realment se’ns estava explicant. Talment com si, citant un dels relats que ara tractem, fos “una cosa massa important per parlar-ne”.

 Títol: Massa felicitat (Too much happiness)
Autora: Munro, Alice
Traductora: Udina, Dolors
Editorial: Club Editor
Any: 2010
Pàgines: 311
Anuncis

6 Respostes to “Encenalls”

  1. Carla said

    Molt bó! Jo l’estic llegint ara i em té captivada. Sens dubte és una de les millors escriptores actuals. Es mereix el Nobel ja!

    Em recomanes aquest de Secretos a voces?

  2. Nito said

    Munro és molt bona conduïn-te pel relat, fent continuus salts temporals. Saap atrapar-te fins al cop final. D’aquest recull el que més m’ha agradat és <>. És un conte molt senzill, on el que hi passa és l’anècdota, però el paral·lelisme qeu s’estableix entre els arbres que no cauen perquè són subjectats pels altres arbres i el de les caigudes de l’home i la dona. Com bé dius, el personatge de la dona és el més interessant: hauria sortit abans si el seu marit hagués fet més per ajudar-la?` És el fet de poder ajudar el seu marit el que la revifar de la depressió?

    Bona crítica.
    Nito.

  3. Carla, ‘Secretos a voces’ és molt bo. Hi ha un relat sobre la desaparició d’una nena que em va recordar a ‘El juramento’ per la subtilesa i l’ambigüitat de la intriga (En Munro és millor).

    Nito, gràcies.

  4. Portnoy said

    Munro me parece sublime como narradora. Y eso que, a priori, lo que cuenta no me interesa demasiado. Pero cómo lo cuenta.
    Un saludo y gracias por enlazarme.

  5. Susanna said

    L’estic llegint i em té totalment enganxada.

    Gràcies a ella he descobert el teu blog, cosa que també em produeix una més que notable satisfacció.

    A partir d’avui, et segueixo i et llegeixo…

    Salut i bones lectures!

    SU

    • Gràcies, Susanna. Munro és molt bona.

      Lamentablement, el meu blog està tancat. Vaig començar aquest projecte com un complement a les meves publicacions a http://www.eldema.cat. El setmanari va tancar, i ja no puc seguir el ritme de lectures de novetats.

      Ens veiem per la catosfera, sort i bones lectures a tu també.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

 
%d bloggers like this: